Allò que esperem trobar (Conte sufí)

Hi havia una vegada un vell que seia al costat d'un pou, a l'entrada d'un poble. Un dia s'apropà un jove i li va preguntar:
-Mai no he estat en aquest poble, com és la gent que hi viu?
El vell li respongué amb una altra pregunta:
-Com és la gent d'allà on vens?
-Molt mala gent, per això estic content d'haver-ne fugit
-Doncs així és també la gent d'aquest poble- respongué el vell
Poc desprès hi passà un altre jove, s'apropà al vell i li feu la mateixa pregunta:
-Sóc nou aquí, com és la gent d'aquest poble?
I el vell respongué de nou amb la mateixa pregunta:
-Com és la gent d'allà on vens?
-Bona gent, hospitalària, generosos, honestos i treballadors. Tenia tants amics que m'ha costat molt el separar-me'n.
-Doncs també els habitants d'aquest poble son així- li digué el vell
Un home que havia dut els seus animals a beure aigua del pou, i que havia escoltat la conversa, un cop el jove es va allunyar li va demanar al vell:
-Com pots donar respostes tant diferents a la mateixa pregunta feta pels dos joves?
-Mira -digué el vell- cada persona duu l'univers en el seu cor. Qui no ha trobat res de bo en el seu passat, tampoc no ho trobarà aquí. En canvi, aquell qui tenia amics a la seva ciutat, també aquí trobarà amics fidels i lleials. Perquè les persones trobem sempre allò que esperem trobar.