per si tot d'una mor
algú que estimes o llegeixes
un vers o penses en el joc
perdut
que neixi l'alba, algun lladruc
esquinça el dur silenci.
de tantes culpes que no has
mai expiat
exèrcit dels homes
arrossegant els peus feixugament
per les planúries fangoses
sota la pluja, mentre xiulen
els trens.
Que tot és dur, cruel, sense pietat
i sempre el mal i la vergonya duren.
Preciós,un poema que no et deixa indiferent!!!
ResponElimina