Entre vels d'or (Joan Vinyoli)

A l’hora de la posta el vell camí
llisca en silenci per un rost pendent
arrecerat, amb pins a cada vora,
fins a l’indret on, amplament obrint-se
a l’espai, se m’ofereix en calma 
el moviment majestuós del mar:
aquest és el meu èxtasi possible.