Aigües profundes (Narcís Comadira)

Aquesta llum d'agost que tot el dia
ha fet dansar abusiva els seus dimonis,
ara la lassitud la venç i cau
aplomada, desfeta, vespre avall,
cap a un mar de tenebra que la salva
de l’excés de certesa.
Jo amb ella també caic. Lent, m’esllavisso
—mentre una lluna minvant, mig despectiva,
ho vol emmelar tot amb ironia plàcida— i m'enfonso en les aigües profundes dels meus dubtes.



Aguas profundas

Esta de agosto luz que todo el dia
ha echado sus demonios a danzar,
la vence lasitud y ahora cae
aplomada, deshecha, siempre abajo
hacia un mar de tinieblas que la salva
de un colmo de certeza.
También lento, con ella me despeño
—y una luna menguante y despectiva
quiere inundarlo todo de irónica miel plàcida—

y me hundo en las aguas profundas de mis dudas.