pur, magnífic, i amb ell s’obre el llarg trajecte
que du fins a les fonts; inesperat advent.
Creies que el moviment era mutació i vida,
com l’univers o l’amor, i que en esforçades òrbites
buscàvem envoltant un centre. Carrer amunt,
carrer avall, obstinats a trobar
l’adreça exacta, el número promès, la porta assenyalada
que condueix al lloc secret, on conèixer és conèixer-se.
Tan atractiva era la recerca, que un àngel comprensiu
ens redimia del delicte si les nostres passes eren en fals
o la nostra vanitat ens abandonava en ravals sense sentit.
Res no és com afirmaves durant les teves incursions:
no avances tu sinó el desert, el portador del canvi.
Immòbil, obeeixes la visió, el joc. Dins teu entren
les grans tempestes, la veu de les dunes,
el llenguatge del vent entre la sorra, el nocturn de llum
que indica el sender cap a les fonts. Així et sadolles.
Amb el desert dins teu ja t’adones que és inútil mirar enrere
i que allò que buscaves és tan proper
que la teva ombra i la teva pell s’ho disputen.
Oblida els amagatalls, els laberints i les trinxeres:
el lloc secret és sota els estels.
El lugar secreto
Cuando la ciudad duerme el desierto avanza,
puro, magnífico, y con el se abre el largo trayecto
que lleva hasta las fuentes; inesperado adviento.
Creías que el movimiento era mutación y vida,
como el universo o el amor, y que en esforzadas órbitas
buscábamos rodeando un centro. Calle arriba,
calle abajo, obstinados en hallar
la dirección exacta, el número prometido, la puerta señalada
que conduce al lugar secreto, donde conocer es conocerse.
Tan atractiva era la búsqueda, que un ángel comprensivo
nos redimía del delito si nuestros pasos eran en falso
o nuestra vanidad nos abandonaba en arrabales sin sentido.
Nada es como afirmabas en tus incursiones:
no avanzas tu sino el desierto, el portador del cambio.
Inmóvil, obedeces la visión, el juego. Dentro de ti entran
las grandes tempestades, la voz de las dunas,
el lenguaje del viento entre la arena, el nocturno de luz
que indica el sendero hacia las fuentes. Así te sacias.
Con el desierto dentro de ti te das cuenta que es inútil mirar atrás
y que aquello que buscabas está tan cerca
que tu sombra y tu piel se lo disputan.
Olvida los escondites, los laberintos y las trincheras:
el lugar secreto está bajo las estrellas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada