dissabte, 19 d’octubre del 2013

Cementiri de Sinera, XXV (Salvador Espriu)


A la vora del mar. Tenia
una casa, el meu somni,
a la vora del mar.

Alta proa. Per lliures
camins d'aigua, l'esvelta
barca que jo manava.

Els ulls sabien
tot el repòs i l'ordre
d'una petita pàtria.

Com necessito
contar-te la basarda
que fa la pluja als vidres!
Avui cau nit de fosca
damunt la meva casa.

Les roques negres
m'atrauen a naufragi.
Captiu del càntic
el meu esforç inútil,
qui pot guiar-me a l'alba?

Ran de la mar tenia 
una casa, un lent somni.





A la orilla del mar. Tenia
una casa, mi sueño,
a la orilla del mar.

Alta proa. Por libres
vias de agua, la esbelta
barca que yo mandaba.

Mis ojos conocían
el reposo y el orden
de una pequeña patria.

¡Cómo yo necesito
hablarte del temor
de la lluvia en los vidrios!
Hoy cae noche oscura
sobre mi casa.

Las rocas negras
me llaman a naufragio.
Prisionero del cántico,
inútil ya mi empeño,
¿Quién me guiará hasta el alba?

Junto al mar yo tenía
casa y un lento sueño.

Traducción de Andrés Sanchez Robaina

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada