divendres, 11 de gener del 2013

Llànties de foc (Joan Mascaró)

Som aquí, en aquest vast univers. 
I no sabem què som. 
I no sabem què és l’univers. 
En el camí de l’home cap a l’infinit, hi ha moments en que l’esperit s’omple amb la joia d'una visió interior. 
I quan des d'aquestes visions d'eternitat arribem a considerar les nostres pròpies vides, aquestes llànties de foc poden esdevenir una claror en aquesta profunda foscúria, 
i un refugi en la tempesta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada