I no sabem què som.
I no sabem què és l’univers.
En el camí de l’home cap a l’infinit, hi ha moments en que l’esperit s’omple amb la joia d'una visió interior.
I quan des d'aquestes visions d' eternitat arribem a considerar les nostres pròpies vides, aquestes llànties de foc poden esdevenir una claror en aquesta profunda foscúria,
i un refugi en la tempesta.
i un refugi en la tempesta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada