diumenge, 25 de novembre del 2012

Unharvested (Robert Frost)


A scent of ripeness from over a wall. 
And come to leave the routine road
And look for what had made me stall, 
There sure enough was an apple tree
That had eased itself of its summer load, 
And of all but its trivial foliage free, 
Now breathed as light as a lady's fan. 
For there had been an apple fall
As complete as the apple had given man. 
The ground was one circle of solid red. 

May something go always unharvested! 
May much stay out of our stated plan, 
Apples or something forgotten and left, 
So smelling their sweetness would be no theft.


Sense collir


Perfum de maduresa vingut d'enllà d'un mur.
Fins al punt que abandono el camí rutinari
i m'aturo a indagar el que m'ha retingut.
Naturalment, hi havia una pomera
descarregada del seu pes estival,
lliure de tot menys d'unes banals fulles
i respirant suaument, com un ventall.
Hi havia hagut un daltabaix de pomes
tan gran com el causat per la poma als humans.
Tot el terra era un cercle roig ben sòlid.

Tant de bo hi hagués sempre coses sense collir!
Que en quedés una colla al marge dels projectes
-oblidada, deixada, de pomes, del que fos-
i que no fos delicte flairar-ne la dolçor.

Traducció de Josep Maria Jaumà
(del llibre "Gebre i sol"
Ed. Quaderns Crema, 2012)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada