La barca (Joan Vinyoli)

Plena de veus, de clares veus, la tarda 
per sobre del jardí navega lenta, 
sirgada pels infants que fan volar 
l'estel en el suburbi. 
M'ha cridat algú 
des de la nit. He d'allunyar-me sol, 
nit fosca enllà, tristesa, mal camí 
de roca i fred, i carros de malson 
a les roderes fondes, que no puc 
desencallar. 
Recordaré la barca 
de cel espès, ancorada en silencis 
de cant secret, als ulls que la miraven 
des del jardi tot ple de clares veus.