La tarda s’ha parat
escoltant-se
en una lleu remor
de fulles molt daurades.
Cauen a poc a poc,
petits mots, suaus ales
de la cançó de son
de la tarda.
Als ulls profunds del llac,
branques ja despullades.
Esgarrifava el vent
el nu dolor de l’arbre.
Em moro en solitud
d’alt tronc vora de l’aigua.
Les grans arrels del plor
he sentit assecar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada