diumenge, 18 de setembre del 2011

Sols de fil (Paul Celan)

Soleils-Filaments
au-dessus du désert gris-noir.
Une pensée haute comme
un arbre
accroche le son de lumière : il y a
encore des chants à chanter au-delà
des hommes.


Sols de fil
damunt l’erm gris negrós.
Arbrant-
se amunt, un pensament
polsa el so de la llum: encara
queden cants per a ser cantats més enllà
dels homes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada