Un narrador relatava a un auditori divertit els enganys a que es dediquen els sastres. Un turc, que se l’escoltava amb atenció, va demanar qui era a la ciutat el més hàbil en aquella mena de fraus. El narrador va dir que hi havia un sastre superior a tots els altres com a lladre i entabanador consumat.
"Us garanteixo, va dir el turc, que per més que faci, mai no aconseguirà robar-me".
Li van assegurar que d'altres més hàbils que ell havien caigut en la trampa d’aquell sastre deshonest. Finalment es van apostar un cavall àrab: el turc el guanyaria o el perdria segons com anés la trobada.
L’endemà se’n va anar cap a ca’l sastre, amb una magnifica peça de la millor tela sota el braç, per tal que li fessin un abric. El sastre es va desfer en reverències i paraules amables, i, mentre li prenia mesures, va començar a explicar-li històries divertides que van fer riure molt el turc. Nogensmenys, mentre parlava, va tallar un tros de la tela i el va amagar entre la seva roba. Així van estar una bona estona: el sastre contant-li divertides històries, el turc, vinga a riure i a demanar nous acudits. I el sastre anar-li fotent peces de tela. Ell mateix, al final, digué al pobre turc que marxés, sino no quedaria suficient tela per fer-li l’abric.
“El sastre, que és el món, s’apodera de la tela de la teva vida, poc a poc, amb les seves tisores, que son el temps. Fins quan seguiràs escoltant els seus contes?”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada