Replà de reflexió (Joan Vinyoli)

Un altre cop, graó rera graó,
he de pujar l'escala cap a res.
De tot el bé i el mal que he tant comés,
me'n queda aquest replà: reflexió.

Els ulls tancats de la bellesa he vist
de sobte oberts bleir prop, molt prop;
he begut tant, quan he besat, l'arrop
de tot el cos que no puc dir-me trist.

Ho estic, però, perquè tot és caduc
i sento sempre un fosc ressò de pou:
són deleris, breus, tots els plaers.

Petjada arreu és l'herba que treu lluc.
Se'n evaporen com l'alba el rou
els goigs eteris: tot és ara i res.