dijous, 6 de maig del 2010

Vincles (Joan Vinyoli)

Pot ser cosa dels ulls,
però puja del fons,
inesperadament,
cap a lligar-nos més.
Vida que es fa cap a més vida,
sense excessos de fe.

Altres ho juguen tot
a un il·lusori guany.
Nosaltres esperem. Cap a on anem?
Som instruments d'alguna força
que ens té a les mans,
lliurant-nos l'un a l'altre,
guardant-nos l'un de l'altre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada